Consistia en fer-li una foto i, a sota, possar un peu de foto. A classe, havíem d'explicar el significat del peu de foto amb la fotografía tot relacionant-lo també amb la descripció.
Imatge realitzada per mi
Després, vam haver d'entregar la nostra descripció on jo vaig fer aquest conte:
Lluita
pel teu somni
Hi havia una vegada,
en un barri de Barcelona anomenat Hospitalet del Llobregat, una noia de 18
anys. Una gran jugadora de futbol, actualment, del Pubilla Cases. Des de petita,
sempre somiava en conèixer els jugadors del FC Barcelona on, quan tenia 11
anys, va jugar amb l’equip femení del mateix club.
Ella portava esperant
mesos i mesos per a què arribés el partit desitjat: FC Barcelona Stoitchkov vs
Pubilla Cases on, qui guanyava, coneixeria aquella mateixa tarda els jugadors
del FC Barcelona.
Va arribar el matí,
ella estava molt nerviosa però alhora positiva i confiada en les seves
companyes. És a dir, ho donarien tot en el camp.
En arribar-hi, les
seves companyes estaven preparant l’entrenament amb els materials idonis com
pilotes, anells, pals..., però ella es desentenia ja que preferia que ho fessin
les altres. Va començar a entrenar amb la seva cançó “back in time” de Pitbull
la qual la motivava encara més. Però, no només això, si no que, també, portava
l’equipació del seu color preferit, el blau cel.
L’àrbitre xiulà el
començament del partit. Ella, al ser defensa, li arribava la majoria de les
jugades. Però, gràcies a la seva potencia, força i, sobretot, dedicació i amor
pel futbol ho aconseguia resoldre correctament. Fins que, en una jugada, va fer
un pas a una companya seva i van marcar. Es van posar molt contentes, ja que
cada vegada estaven més a prop del somni.
Al començar la segona
part, ella seguia concentrada i pensant en la seva cançó. Fent passes i passes
i passes amb les seves companyes. Però, aquesta segona part, no van poder
marcar cap gol.
L’àrbitre xiulà el
final del partit. Ella i totes les seves companyes es van posar molt contentes
i ho van celebrar amb l’afició, és a dir, amb els familiars. Ella ja desitjava que
fos la tarda i poder complir el seu somni.
Com encara era aviat
per complir el somni, ella va decidir i va proposar al seu equip anar a menjar
juntes. S’ho van passar molt bé parlant sobre el partit i, sobretot, sobre el
que al cap d’unes hores els hi esperava.
Va arribar el moment,
a ella li tremolaven les cames, estava molt nerviosa. Al entrar, els jugadors
els hi esperaven en una sala. Es presentaren i van començar a parlar.
Totes portaven
preparades les seves preguntes, però ella només una: com heu arribat fins aquí,
és a dir, fins ser jugadors de la primera divisió? Com era tan tossuda, ella
volia saber tots els detalls i, fins que no ho aconseguís, no pararia.
Al acabar, van fer un
mini partit on els jugadors i elles es van barrejar. Van haver molts passes,
córners, gols, xuts de falta i, fins i tot, penals. Els jugadors els van
felicitar i els van regalar una samarreta del FC Barcelona per a cadascuna i
signada.
Finalment, ella es va
anar a casa molt contenta i pensà que mai oblidaria aquest dia ja que per fi va
complir el seu somni.
