COED (23/10/2012)

El passat dimarts, a COED vam fer una exposició fotogràfica d'una compaña de classe "Qui ets,tú?"
Consistia en fer-li una foto i, a sota, possar un peu de foto. A classe, havíem d'explicar el significat del peu de foto amb la fotografía tot relacionant-lo també amb la descripció.

Imatge realitzada per mi

Després, vam haver d'entregar la nostra descripció on jo vaig fer aquest conte:

Lluita pel teu somni

Hi havia una vegada, en un barri de Barcelona anomenat Hospitalet del Llobregat, una noia de 18 anys. Una gran jugadora de futbol, actualment, del Pubilla Cases. Des de petita, sempre somiava en conèixer els jugadors del FC Barcelona on, quan tenia 11 anys, va jugar amb l’equip femení del mateix club.

Ella portava esperant mesos i mesos per a què arribés el partit desitjat: FC Barcelona Stoitchkov vs Pubilla Cases on, qui guanyava, coneixeria aquella mateixa tarda els jugadors del FC Barcelona.

Va arribar el matí, ella estava molt nerviosa però alhora positiva i confiada en les seves companyes. És a dir, ho donarien tot en el camp.

En arribar-hi, les seves companyes estaven preparant l’entrenament amb els materials idonis com pilotes, anells, pals..., però ella es desentenia ja que preferia que ho fessin les altres. Va començar a entrenar amb la seva cançó “back in time” de Pitbull la qual la motivava encara més. Però, no només això, si no que, també, portava l’equipació del seu color preferit, el blau cel.

L’àrbitre xiulà el començament del partit. Ella, al ser defensa, li arribava la majoria de les jugades. Però, gràcies a la seva potencia, força i, sobretot, dedicació i amor pel futbol ho aconseguia resoldre correctament. Fins que, en una jugada, va fer un pas a una companya seva i van marcar. Es van posar molt contentes, ja que cada vegada estaven més a prop del somni.

Al començar la segona part, ella seguia concentrada i pensant en la seva cançó. Fent passes i passes i passes amb les seves companyes. Però, aquesta segona part, no van poder marcar cap gol.

L’àrbitre xiulà el final del partit. Ella i totes les seves companyes es van posar molt contentes i ho van celebrar amb l’afició, és a dir, amb els familiars. Ella ja desitjava que fos la tarda i poder complir el seu somni.

Com encara era aviat per complir el somni, ella va decidir i va proposar al seu equip anar a menjar juntes. S’ho van passar molt bé parlant sobre el partit i, sobretot, sobre el que al cap d’unes hores els hi esperava.

Va arribar el moment, a ella li tremolaven les cames, estava molt nerviosa. Al entrar, els jugadors els hi esperaven en una sala. Es presentaren i van començar a parlar.

Totes portaven preparades les seves preguntes, però ella només una: com heu arribat fins aquí, és a dir, fins ser jugadors de la primera divisió? Com era tan tossuda, ella volia saber tots els detalls i, fins que no ho aconseguís, no pararia.

Al acabar, van fer un mini partit on els jugadors i elles es van barrejar. Van haver molts passes, córners, gols, xuts de falta i, fins i tot, penals. Els jugadors els van felicitar i els van regalar una samarreta del FC Barcelona per a cadascuna i signada.

Finalment, ella es va anar a casa molt contenta i pensà que mai oblidaria aquest dia ja que per fi va complir el seu somni.