Plàstica: Continuació de l'informalisme

Després de fer les obres amb aquarel·les, la professora ens va dir d'escollir una. Jo vaig escollir:

 

Imatge pròpia

 

 

Ens va proposar que la retalléssim i enganxéssim en una cartolina tot posant el títol. Va quedar així:                                                                  

                                                                       

Allò rellevant

 



Imatge pròpia



Plàstica: la nostra obra INFORMALISTA

Després de la recerca d'obres informalistes, la Mery, la Cira i jo vem realitzar la nostra obra a partir d'aquests materials:

- Fang marró.
- Fang barrejat (negre+blanc=gris).
- Una barreja de sucre, aigua i colorant.
- Una barreja de farina, aigua i colorant.
- Una cartolina blanca gran.

El procés ha sigut aquest:

 

 

I, el resultat, ha sigut aquest:

 

 

 

Al acabar-la, la professora ens va possar música i, segons el ritme, haviem d'elaborar la nostra propia obra. Els materials utilitzats són:

 

- Ceres.

- Cartolina blanca.

 

El resultat ha sigut aquest:

 

 

 

I, també, l'hem pintat amb aquareles:

 



 



L'informalisme

A plàstica hem començat a treballar l'Informalisme.

Què és?

L’informalisme "és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura matèrica, la Nova Escola de París, el taquisme, l'espacialisme o l'art brut.
La base de tot informalisme és la sensibilitat que afecta l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica."
Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Informalisme

Algunes de les seves obres són: 

Extret de: http://images.search.conduit.com/ImagePreview/?q=DUBUFFET%2C+J.+%281951%29%3A+Lever+de+Lune+aux+Fantomes+&ctid=CT3241944&SearchSource=53&FollowOn=true&PageSource=Results&SSPV=&start=0&pos=1

 

 DUBUFFET, J. (1951): Lever de Lune aux Fantomes

Extret de: http://images.search.conduit.com/ImagePreview/?q=Forma+blanca+informalisme&ctid=CT3241944&SearchSource=53&FollowOn=true&PageSource=Results&SSPV=&start=0&pos=13

 

TÀPIES, A. (1923): Forma blanca

Extret de: http://images.search.conduit.com/ImagePreview/?q=T%C3%80PIES%2C+A.%3A+Cadira&ctid=CT3241944&SearchSource=53&FollowOn=true&PageSource=ImagePreview&SSPV=&start=35&pos=18

 

TÀPIES, A.: Cadira

Extret de: http://images.search.conduit.com/ImagePreview/?q=FAUTRIER%2C+J.+%281946%29%3A+Fruit+obert+&ctid=CT3241944&SearchSource=53&FollowOn=true&PageSource=ImagePreview&SSPV=&start=0&pos=0

 

FAUTRIER, J. (1946): Fruit obert

 

 

  
I també vam llegir un article “Ir y descender a y desde Reggio Emilia”  Alfredo Hoyuelos Planillo, el fragment del qual vaig escollir és:

"Paralelamente a esta reivindicación, curiosamente, el juego ha tenido mala prensa en la educación. Se la ha visto como una ocupación perniciosa que se ha reducido a la mínima expresión. Las diversas administraciones, a través de leyes y decretos, y la necesidad imperiosa de enseñar de algunos maestros de educación infantil para reivindicar inadecuadamente su profesionalidad, y para preparar etapas escolares posteriores, está llenando el tiempo escolar de niños y adultos de inglés, informática, lectoescritura, matemáticas y… fi chas: “De nuevo hay clases en las que la mayor parte del tiempo los niños están sentados haciendo fi chas, algo que va contra la naturaleza de estas edades. Maestros y maestras gritonas que asustan a los niños –quienes, si algo necesitan en estas edades, es sobre todo seguridad-, profesores y profesoras que miran el reloj pues las horas se les hacen eternas”

De esta forma, el currículo escolar de la Educación Infantil está robando en un 90% el tiempo de juego para los niños. Tiempo que las criaturas necesitan vitalmente para crecer y construir su cultura.