Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat
Estructura del discurs:
- Introducció: en què es presenten el tema i els objectius ("Allò que comença bé ja està mig acabat"). Per dos raons:
- Capta l'atenció del públic i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
- Aporta recursos a l'orador en un moment que sol generar inseguretat: al principi de qualsevol intervenció.
- Breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius (explicar què pretenc amb la xerrada).
- Presentació del guió (recorregut, passos de la xerrada).
- Preguntes (iniciar el tema amb preguntes (retòriques) per avançar el que ja tens resposta).
- Lectura mental (idees, fer referència a llegendes populars prèvies.
- Documentació (mostrar alguna notícia o dades recents (senzilles, fàcils i correctes)).
- Afirmació provocadora (donar una opinió atrevida, una dada espectacular...).
- Anècdota (breu i relacionada amb el tema).
- Per a informar: s'utilitza una estructura descriptiva ocronològica.
- Per a convèncer: Estructura inductiva (SAP), estructura deductiva (PAS)
Inductiu: de general a concret.
- Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
Les seves funcions són:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.
- Repetir la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitació a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments.
Però, la llengua del discurs expositiu ha de ser:
- Neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions de termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència,...) i marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra,...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada