GTIC: La Taxonomia de Bloom

Després de les 4 metàfores, una altre manera conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador és la "Taxonomia de Bloom" que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC.

Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment  i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:

Les habilitats cognitives es classifiquen en: 

• Recordar.
• Entendre.
• Aplicar.
• Analitzar.
• Avaluar.
• Crear.

El professor a partir d'això, ens ha proposat: Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que facis un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en na taula, indiquis quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia.

També ho pots veure aquí

GTIC: Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Les 4 metàfores

Les eines que podem utilitzar per a que els nens aprenguin són:

- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència: iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle. 

Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic. 

- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
L'alumne és qui controla la màquina i no a l'inrevés. 

Seymour Papert, a finals dels anys 60, va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
El mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber.

Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.


- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.


Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics.
Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta.
Formula hipòtesis i contrasta els resultats amb aquest joc.


- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

Extret d'aquí

Plàstica: Creació d’obres projectant llums i ombres

Una altre activitat que vam fer a classe és: Creació d’obres projectant llums i ombres.
Consisteix en fer grups de 4 o 5 persones i representar 3 imatges explicades prèviament per la professora. Són:

                                                                El desordre ordenat

Imatge pròpia

 

 

La unió fa la força

Imatge pròpia

 

 

Natura imaginària

Imatge pròpia

 

 

Les artistes són: Meritxell Díaz, Goretti Guillén, Cira Clofen, Laura Huescar i Cristina Allepuz.

Plàstica: Els colors

Una altre activitat que ens va proposar la professora és: La teoria del color. Consistia en fer un cercle cromàtic amb pintures diluïdes (pintures + aigua). Però estava composta en diverses parts:

- Cercle cromàtic

Imatge pròpia

 

- Escala de grisos

 

Imatge pròpia

- Comparació de l'escala de grisos amb un altre color:

Imatge pròpia

 

 

Imatge pròpia

 

Plàstica: Continuació de l'informalisme

Després de fer les obres amb aquarel·les, la professora ens va dir d'escollir una. Jo vaig escollir:

 

Imatge pròpia

 

 

Ens va proposar que la retalléssim i enganxéssim en una cartolina tot posant el títol. Va quedar així:                                                                  

                                                                       

Allò rellevant

 



Imatge pròpia



COED: Recitat de les poesies

A  COED hem dedicat les últimes 4 sessions de classe a recitar una poesia. La meva ha sigut aquesta:

“L’ÀNIMA DE LES FLORS” de Joan Maragall

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,

 no, no: riuen al sol.

 M’han encantat així que les he vistes

 posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta

 -elles deuen pensar-;

 mes ara nostre brill el poeta encanta,

 i això mai morirà.”

Reflexió i opinió personal:

Al principi de la recitació, estava molt nerviosa i se m'oblidaven les paraules però, a mesura que passava l'estona, els nervis minvaven. Vaig tenir dificultats amb els pronoms els quals no els vaig poder vocalitzar correctament. No sabia que fer amb les mans, per això vaig optar per la posició inicial (esquena recte i braços rectes cap avall). El volum inicial era molt baix però, quan ja anava per el quart vers, era el correcte.

Com ens van dir en el treball de Identitat i Territori, vaig posar-me al centre de la classe i sense res davant que fes de barrera. I, a casa, ho vaig preparar prèviament uns quants cops.

El full d'autoavaluació que la professora ens va donar just després de recitar m'ha servit per veure els meus punts forts i febles (què haig de continuar fent i què haig de millorar).

COED: Com fer una entrada correcte?

Avui la professora ens ha comentat com ha de ser una entrada del bloc, tot donant-nos:

Imatge pròpia

 

 

En definitiva, tota entrada ha d'estar o haver:

- Composta per una descripció, una reflexió i un aprofundiment.

- Destacar els punts forts.

- Exercici, exemple i enllaç d'interès fet a classe.

- Nivell de competència lingüística correcte.



GTIC I COED: Identitat i Territori

Aquestes últimes 5 sessions dels dimarts de GTIC i COED, els professors ens han proposat fer un treball anomenat Identitat i Territori.

El treball consistia en escollir un tema comú i explicar-lo a través de les nostres sensacions o sentiments en grups de 2 persones. Tot això treballant i posant a la pràctica El bon comunicador.

El meu grup format per la Silvia González i jo vam decidir "El carnestoltes La festa de la disbauxa?":




Reflexió i opinió personal:

Aquest treball ens ha permet veure com en un tema qualsevol hi ha tant punts forts com punts febles i, a través d'això, hem pogut millorar els nostres punts febles com a comunicadores. És a dir, hem pogut veure els nostres punts a millorar, corregir els nostres errors per no fer-ho en una altre exposició, saber quins són els nostres punts forts,...
Crec que ha sigut un treball molt profitós encara que per escollir el tema i elaborar-ho ens ha costat molt i em dedicat moltes hores. En el moment de l'exposició he intentat controlar els nervis i fer-ho el millor que podia tot i que a vegades m'entrebancava.

GTIC: La Viquipèdia

Què és?

" La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 4 milions en anglès i 391.441 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet."

                                                                                                            

                                                                                                                   

Extret de: http://ca.wikipedia.org

Les preguntes que vam treballar són:

- Els articles estan actualitzats en tots els idiomes? Hi han alguns que si i altres que no, és a dir, segons el seu usuari si amplia o no l'article.

- La informació de la wikipedia es pot copiar? Només es pot si els textos estan sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir- Igual.

- Es pot eliminar informació de la wikipedia sense estar registrat? Si, però no quedarà reflectit a l'article.

- En què consisteixen les categories? Les categories són una característica del programari del MediaWiki. Proporcionen una indexació automàtica que és útil com una taula de continguts. Junt amb els enllaços i plantilles estructuren un projecte.

- Què són les discussions? Són els temes de debat d'un article. 

- Les enciclopèdies en paper funcionen igual? No, en les antigues només havia un autor el qual era l'especialista i escrivia tot el text.

- Com saben els editors les dades de defuncions de personatges cèlebres? La informació arriba per la via digital. A través de fòrums, comunitats, xarxes socials (Facebook,...).

- I què passa amb les llicències quan extraiem informació d'una pàgina web existent? Sempre hem de fer referència a la pàgina web d'on l'hem extret tot i que hi han algunes que has d'estar enregistrat per modificar i d'altres han d'estar bloquejades.

- I d'on podem extreure informació per crear els nostres articles? A les biblioteques o a http://scholar.google.es.

- Què és la llista de seguiment? És el que es produeix quan es produeixen canvis en les pàgines que seguim, i reps un avís d'actualització.

- A l'historial revisions, què podem veure? Tots els canvis que s'han fet per ordre cronològic tot veient l'autor.

- Què vol dir "viquipediar" un article? Estructurar-lo, dividir-lo en apartats, crear una taula de continguts,... 

- Com es sap que és un article fiable? La quantitat de cites que apareguin als articles i si trobem la bibliografia i els enllaços externs.

- Què és el llibre d'estil? El llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant.

- Quins són els pilars fonamentals de la vikipedia? Està format per 5 pilars que són:   Clica aquí

Això no acaba aquí, la Clàudia Abaurrea, la Veronica Cano i jo vam crear la nostra pròpia viquipedia: Clica aquí. Tracta de la recepta de muffins. 

Per mi ha sigut una bona experiència ja que, a part de no saber que es pot editar l'informació de la viquipèdia, he pogut aportar alguna informació. He après que no només es pot canviar la informació sinó que també penjar fotografies pròpies. 

COED: Estructura del discurs

El divendres passat, a COED, després de les recitacions d'alguns poemes la professora ens va parlar sobre:

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Estructura del discurs:
- Introducció: en què es presenten el tema i els objectius ("Allò que comença bé ja està mig acabat"). Per dos raons:

• Capta l'atenció del públic i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
• Aporta recursos a l'orador en un moment que sol generar inseguretat: al principi de qualsevol intervenció. 

Es pot introduir de diverses formes:

1. Breu comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació d'objectius (explicar què pretenc amb la xerrada).
3. Presentació del guió (recorregut, passos de la xerrada).
4. Preguntes (iniciar el tema amb preguntes (retòriques) per avançar el que ja tens resposta).
5. Lectura mental (idees, fer referència a llegendes populars prèvies.
6. Documentació (mostrar alguna notícia o dades recents (senzilles, fàcils i correctes)).
7. Afirmació provocadora (donar una opinió atrevida, una dada espectacular...).
8. Anècdota (breu i relacionada amb el tema).

- Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

1. Per a informar: s'utilitza una estructura descriptiva ocronològica.
2. Per a convèncer: Estructura inductiva (SAP), estructura deductiva (PAS)

Deductiu: d'específic a general.
Inductiu: de general a concret.

- Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
Les seves funcions són:

1. Tancar el discurs.
2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
3. Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

Es pot concloure amb diferents fórmules:

1. Repetir la introducció.
2. Resumir els punts principals.
3. Invitació a l'acció.
4. Anunci d'un esdeveniment futur.
5. Promesa.
6. Apel·lar als sentiments.

Però, la llengua del discurs expositiu ha de ser:

• Neutra, precisa i accessible.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions de termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència,...) i marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra,...).

GTIC: Els fluxogrames

També podem trobar els fluxogrames, que són un diagrama de flux que té un únic punt d'inici i un únic punt de terme o concepte general. Tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme o concepte general.

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar: 

Extreta d'aquí

Podem trobar més símbols amb les seves explicacions aquí.

L'eina on-line on es permet elaborar-ho és Clica aquí.

El professor ens ha que creem en un Gliffy un diagrama de flux que representi l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors.

El que he creat ha sigut el següent:

Elaboració pròpia

GTIC: Els mapes conceptuals

Segons Clica aquí, un mapa conceptual és una eina que ens permet organitzar i estructura el nostre pensament tot expressant idees, solucions als problemes o prendre apunts d'una manera gràfica.

L'eina és el Cmaptools. Els passos que he seguit són:

• 1r: Llegir el text que volem esquematitzar.
• 2n: Escollir tot subratllant les paraules clau que volem reflectir en el nostre mapa conceptual.
• 3r: Totes les seves ramificacion surten del títol.
• 4rt: No ens oblidem que han de seguir l'esquema NOM-VERB-NOM.
• 5é: Per penjar-lo, cliquem a "Archivo" - "Exportar CMAP como imagen" en format PDF.

El resultat és aquest:

SAE: Conferència a càrrec de Jaume Cela sobre el mestre del futur

Com a cloenda de la SAE, ens ha vingut a fer una conferència Jaume Cela, mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre El mestre del futur.

Jaume Cela és com un fermall d'or. És membre de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i ha escrit més de 60 llibres, alguns coneguts com a premis. Per exemple: Va de mestres.

Les seves idees principals són:

- A l'acció educativa ha d'aparèixer:
· Inventiva.
· Determinació.
· Esforç / motivació.

- Educar és una aventura compartida amb altre gent, que ajuda a créixer i formar els nens i joves.

- El nostre temps és:
· Acceleració (present / futur): exigència als equips docents per concretar el currículum de l'infant; i no deixem als nens ser infants, és a dir, espais de joc on puguin crear i recrear el món.
· Diversificació de les interaccions (família i escola): ordinadors, és a dir, de quina manera influeix el TIC en la nostra vida?
· Consciència.
· Paper de la immigració: maneres diferents de veure el món.
· Crisis de l'estar benestar i laboral.

- Els elements de l'acció educativa són:
· Acollir la criatura en la seva singularitat.
· Mostrar la complexitat del món: no hi ha realitat absoluta.
· Donar estabilitat emocional: si no es pot estimar, fer-ho veure.
· Motivar: la cultura de l'esport associada i coneixement dels alumnes en aspectes que els interessi.
· Saber escoltar: compartir experiències i treballar junts, donar sentit a l'experiència de l'altre i estar atents al que ens diu l'altre i no el que creiem que és l'altre.
· Excel·lència.
· Ajudar a preguntar: l'alumne no ha de tenir por a equivocar-se.
· Donar autonomia i responsabilitzar: dissenyar projectes de vida, pròpia i altres vides.
· Obrir portes / món: l'escola és la vida.
· Valorar el coneixement.
· No malmetre l'autoestima de l'alumne.
· Saber esperar, confiar.
· Sentit de l'humor: distanciar de les experiències professionals.

Valoració personal:
Jo crec que totes les idees que ens ha donat a conèixer en Jaume Cela m'han ajudat a conèixer més detalladament el paper del mestre en el meu futur. Que, fins i tot, l'humor és igual d'important que donar auntonomia, saber escoltar, i, encara més, del esperar i confiar en els alumnes.

SAE: Concert "Com sona?"

L'últim dia de la SAE, va venir un grup anomenat: Com sona?.  

Clica per veure la pàgina web

Són una companyia d'espectacles musicals adreçats a nens i nenes de 0 a 6 anys. L'acosten a través de cançons mimades, jocs de falda, moixaines i cançons tradicionals catalanes tot acompanyades d'elements fets per ells i d'instruments els quals l'interpreten.


Opinió personal:

El concert em va agradar molt ja que estava molt treballat tant els elements com les cançons, és a dir, la coordinació entre ells. Les cançons eren les apropiades i les més conegudes en les escoles per els nens. També perquè feien que participéssim tot cantant les cançons i alfinal del concert mitjançant danses.

SAE: Visita escola

El quart dia de la SAE, hem anat amb un alumne de 3r de Grau d'Educació Infantil a la seva escola de pràctiques per veure com és el dia a dia a l'aula.

Us adjunto el Power Point de la escola on he anat:


Fet per Cristina Allepuz

SAE: Visita servei educatiu

Al tercer dia, ens l'han deixat per anar a un espai educatiu. Jo he anat al Museu de la Xocolata.

SAE: Visita MNAC

El segon dia de la SAE, hem anat a visitar el museu MNAC de Barcelona.

Ens han fet una visita guiada per a nens de 3-5 anys on, a través de quadres, s'han inventat una història que es diu: La dansa de Fades i Follets.

Al final, amb tota la història reflectida, hem fet un taller de dansa.

La web del museu és:
Cliqueu aquí

El dossier amb l'explicació de La dansa de Fades i Follets és:
Cliqueu aquí


Valoració personal:
Aquesta història, personalment, crec que és molt adient per als nens ja que el que més els atrau és la màgia de fer aparèixer i desaparèixer persones, objectes,...(joc del TAT) i molts d'ells en sentit parlar o en treballat a l'escola les fades i follets.

SAE: Conferència a càrrec d'Anna Pérez sobre el paper del mestre i les TAC

Avui, el primer dia de la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), ens han vingut a fer una conferència sobre la pròpia experiència del paper del mestre i les TAC d'una escola del Raval de Barcelona.

Les idees més rellevants que he pogut treure són:

1. Quan escoltem o llegim TAC o TIC pensem directament en ordinadors.

2. "Tenim escoles amb estructura del s.XIX, profes del s.XX i alumnes del s.XXI.

3. Treball en equip: no estem sols en el món.

4. El mestre ha de passar de l'analògic al digital (jocs clics, webquest,...); del lligat (pissarra, llibre de text,...) al mòbil (taula de so; de l'aïllat (jo només) al connectat (escoles d'estiu, facebook, twitter, aplicacions - zona clic, xtecblocs,...); del genèric al personal - tenim nom, som persones; de consumidors (editorial) a creadors (propi creant activitats idònies, a mida - lloc web (gmail), educaplay (mots encreuats), espacioPodcast, youtube, JClic, Educat 2.0 moodle; de tancat a obert ("cada maestrillo tiene su librillo").
Tot això fa que aconseguim més comunicació, col·laboració, compartir i discussió.

5. Taxonomia de Bloom + TAC: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar, crear. Cridar l'atenció - motivar.

6. Aprenentatge en xarxa: projectes telemàtics (intercontes - conte col·laboratiu, fora muralles - ex. el mar).

7. Empowerment (apoderament): l'alumne és amo del seu propi treball - Exposició i compromís, interacció, entusiasme, participació.

8. Ampliació de les parets de l'aula, donar veu a l'alumnat.

9. Reflexió: com estem aprenent.

10. Aporta un ambient de treball on s'aprèn.

COED (9/11/2012)

Els primers dies de classe de COED, la professora ens va demanar que llegeixim el llibre "Com parlar bé en públic" i féssim el resum del tema 1 al 6, el qual avui hem entregat.

                               
Extret de: http://www.todocoleccion.net/rubio-puigpelat-com-parlar-be-public-col-portic-viure-enciclopedia-catalana-2002~x29807571

Primer, ens ha dividit els dies que queden per recitacions (ja parlat anteriorment) de poemes. Segon, ens ha dividit en grups on cadascun havia de fer el decàleg (conjunt de regles o preceptes bàsics d'una professió, d'una activitat,...) del llibre "Com parlar bé en públic". I, per últim, l'hem possat en comú i em tret aquestes conclusions: 

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques: què, qui, com, per què. 

2. Domini de la llengua.

3. Positivisme.

4. Retroalimentació (feedback) amb el públic.

5. Ser natural: no memoritzar el discurs.

6. Elaborar un guió.

7. Domini del llenguatge no verbal (posició del cos, gesticulació, mirada,...).

8. Domini de la veu (pauses, silencis, vocalització, entonació, volum,...).

9. Ser clar, precís i breu.

10. Estructurar el discurs. 

"11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals." 

A qui va adreçat? a nosaltres.

On? situació formal.

Quan? abans, durant i després de l'exposició. 

GTIC: Com fer vídeos amb Movie Maker

Aquesta sessió, el professor ens ha ensenyat a fer vídeos amb Movie Maker.

Però, abans de fer-ho cal...
- Pensar un títol.
- Explicar una història.

I, cal tenir en compte:
- Música.
- Signes de puntuació del llenguatge audiovisual "fosa en negre" quan acaba o comença una pel·lícula o per canviar de tema.

Exemple:

Fet per Cristina Allepuz

GTIC: Les presentacions

Què hem aprés de les presentacions?

- Que sigui visual.
- Acompanya l’explicació.
- Animacions (so) per captar l’atenció, transmetre emocions,...
- La claredat.
- Interacció amb el públic.
- Trampes per provocar.
- Poder triar.

A part del Power Point, quin altre tipus de programa de presentació hi ha?


El Prezi



Exemple:

Seminari: Revistes educatives

El professor ens ha proposat que triem, per parelles, una revista educativa de la biblioteca per donar-la a conèixer a la resta de companys.

Els passos que hem de seguir són:

1. Anar a la biblioteca i agafar una revista educativa, intentant que no es repeteixi amb les altres parelles.

2. Fer la seva fitxa tècnica, una síntesi de les parts de la revista i escollir un article que ens hagi cridat l'atenció.

3. Per acabar, el dilluns 5 de Novembre, hem d'exposar-la davant els altres companys mitjançant un Power Point.

Us adjunto el power point de la nostra revista educativa:


Creat per: Cristina Allepuz i Brenda Checa

Seminari: Pràctica de recerca a la Biblioteca de Blanquerna

El professor ens va proposar fer una activitat per posar a la pràctica l'ús del catàleg on-line de la nostra biblioteca de Blanquerna.

Aquest treball m’ha sigut útil ja que, gràcies a ell, he aprés amb més exactitud la seva utilitat i l’he pogut posar a la pràctica. I, també, he aprés a fer la bibliografia tant de llibres, webs, revistes,... automàticament mitjançant el word.

Us adjunto la meva activitat del catàleg on-line:

Creat per: Cristina Allepuz

Música: Treball d'un concert d'orquestra simfònica

 

A música, la professora, ens va donar l'oportunitat d'anar a una orquestra simfònica per poder posar a la pràctica tot l'après a les sessions anteriors.

 

Un grup de companyes i jo, vam decidir anar el divendres 26  d'Octubre a veure: L'OBC i Txaikovski, a l'Auditori de Barcelona.

 

Allà vam escoltar el concert i anotar tot el que la professora ens manava.

 

Per mi, ha sigut una experiència única ja que m'agrada escoltar els sons dels instruments i aquest ha sigut l'únic concert al qual he anat.

 

Ho tornaria a repetir! 

 

 

 

 

 

Fotografies fetes per Cristina Allepuz 

Creative Commons

 

Què és?

Creative Commons (CC) és una corporació sense fins de lucre orientada a donar a l'autor el poder de decidir els límits d'ús i explotació del seu treball a Internet.
Les llicències de CC no van en contra del copyright, si nò que busquen una forma d'adaptar-la als interessos de l'autor, basant-se en el concepte de propietat intel·lectual. És a dir, ajuden a mantenir el dret d'autor d'una obra, a la vegada que permet certes excepcions sota certes condicions.

Com es fa?

Mitjançant la web http://creativecommons.org/licenses/by/2.0/deed.en i omplint això: http://creativecommons.org/choose/?lang=es "Tipo de licencia".


Exemple:




Aquest vídeo ens il·lustra el perquè no s'ha de fer el copyright.

GTIC: Cultura lliure i Programari lliure

El passat dijous el professor ens va plantejar 4 situacions imaginàries o no que podrien succeir a les escoles del nostre país:

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Air Force" per poder fer les pràctiques de basquet.

B- Som a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra, enganxeu-les i comenteu-les en un Word.

C- Per preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic "PowerPoint" en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2010, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten. La propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Vam treure com a conclusions:

A: No hem d'obligar als pares a comprar una marca determinada, només d'informar. Els pares podrien enviar-nos cartes de queixa.
B: Agafem fotografíes nomès quan l'autor ens ho digui.
C: Descarregar el programa és un delicte. La solució és el programa lliure: http://www.softcatala.org/.
D: No es roba, es podria acabar en companyia dels mossos d'esquadra.

 
El programa lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

COED (23/10/2012)

El passat dimarts, a COED vam fer una exposició fotogràfica d'una compaña de classe "Qui ets,tú?"
Consistia en fer-li una foto i, a sota, possar un peu de foto. A classe, havíem d'explicar el significat del peu de foto amb la fotografía tot relacionant-lo també amb la descripció.

Imatge realitzada per mi

Després, vam haver d'entregar la nostra descripció on jo vaig fer aquest conte:

Lluita pel teu somni

Hi havia una vegada, en un barri de Barcelona anomenat Hospitalet del Llobregat, una noia de 18 anys. Una gran jugadora de futbol, actualment, del Pubilla Cases. Des de petita, sempre somiava en conèixer els jugadors del FC Barcelona on, quan tenia 11 anys, va jugar amb l’equip femení del mateix club.

Ella portava esperant mesos i mesos per a què arribés el partit desitjat: FC Barcelona Stoitchkov vs Pubilla Cases on, qui guanyava, coneixeria aquella mateixa tarda els jugadors del FC Barcelona.

Va arribar el matí, ella estava molt nerviosa però alhora positiva i confiada en les seves companyes. És a dir, ho donarien tot en el camp.

En arribar-hi, les seves companyes estaven preparant l’entrenament amb els materials idonis com pilotes, anells, pals..., però ella es desentenia ja que preferia que ho fessin les altres. Va començar a entrenar amb la seva cançó “back in time” de Pitbull la qual la motivava encara més. Però, no només això, si no que, també, portava l’equipació del seu color preferit, el blau cel.

L’àrbitre xiulà el començament del partit. Ella, al ser defensa, li arribava la majoria de les jugades. Però, gràcies a la seva potencia, força i, sobretot, dedicació i amor pel futbol ho aconseguia resoldre correctament. Fins que, en una jugada, va fer un pas a una companya seva i van marcar. Es van posar molt contentes, ja que cada vegada estaven més a prop del somni.

Al començar la segona part, ella seguia concentrada i pensant en la seva cançó. Fent passes i passes i passes amb les seves companyes. Però, aquesta segona part, no van poder marcar cap gol.

L’àrbitre xiulà el final del partit. Ella i totes les seves companyes es van posar molt contentes i ho van celebrar amb l’afició, és a dir, amb els familiars. Ella ja desitjava que fos la tarda i poder complir el seu somni.

Com encara era aviat per complir el somni, ella va decidir i va proposar al seu equip anar a menjar juntes. S’ho van passar molt bé parlant sobre el partit i, sobretot, sobre el que al cap d’unes hores els hi esperava.

Va arribar el moment, a ella li tremolaven les cames, estava molt nerviosa. Al entrar, els jugadors els hi esperaven en una sala. Es presentaren i van començar a parlar.

Totes portaven preparades les seves preguntes, però ella només una: com heu arribat fins aquí, és a dir, fins ser jugadors de la primera divisió? Com era tan tossuda, ella volia saber tots els detalls i, fins que no ho aconseguís, no pararia.

Al acabar, van fer un mini partit on els jugadors i elles es van barrejar. Van haver molts passes, córners, gols, xuts de falta i, fins i tot, penals. Els jugadors els van felicitar i els van regalar una samarreta del FC Barcelona per a cadascuna i signada.

Finalment, ella es va anar a casa molt contenta i pensà que mai oblidaria aquest dia ja que per fi va complir el seu somni.

COED

El divendres passat vam dividir les dues hores de classe on:

- Primer, vam seguir parlant sobre la recitació de la sessió anterior. Cadascú va portar el seu poema.
Per començar, va possar un vídeo on recordava a Miquel Martí i Pol. Vam destacar:

· Primerament, els poemes són recitats.
· Després, els poemes són llegits en veu alta.

La poesia per els més petits té avantatges com:
- Utilitza un llenguatge directe.
- Molts rodolins.
- Fa treballar la imaginació.

- Segon, vam parlar de "Comunicació audiovisual i/o digital (publicitat, telenotícies, documentals,...).
El procès d'escoltar consisteix a reelaborar i reconstruir la informació que es rebuda. Un dels seus elements és:
- Coneixements prèvis del receptor: des d'on em situo jo per escoltar.

Ens va possar un vídeo de Guillermo Orozco, on vaig poder treure aquestes conclusions:

 

- Els detalls que a simple vista no es veuen, requereixen un entrenament de la vista, de la lent de la càmara.
- La educació dels mitjans és de diversos autors (escola, família, educadors, empreses i mitjans de comunicació). Però els més importants són l'escola i la família.
- S'interactua per pantalles.
- L'audiovisual complementa el que explica el professor.
- Alfabetitzar consisteix en entrenar l'ull, en preguntar-se: Què es vol aconseguir?

I, també, ens va possar vídeos on els seus missatges es poden representar de diferents maneres:

- GOLF

· Coche
· Història d'un home: guapo, atractiu però, alhora, fracassat i feliç amb el seu cotxe.
· Missatge: les coses materials no donen la felicitat; consumisme; perverció en la comparació entre felicitat i objecte.

- Galerias "Tornar a l'escola"

· El que passa, no fa riure als professors.
· Als espectadors els fa riure a causa de: música de ritme àgil; càmera lenta: detalls, magnifica escenes, veu profunda en off; punt de vista de la càmara; color (llum) groguenc que produeix calidesa.

- Colonia Barbie



- Oh brother!

Plàstica: la nostra obra INFORMALISTA

Després de la recerca d'obres informalistes, la Mery, la Cira i jo vem realitzar la nostra obra a partir d'aquests materials:

- Fang marró.
- Fang barrejat (negre+blanc=gris).
- Una barreja de sucre, aigua i colorant.
- Una barreja de farina, aigua i colorant.
- Una cartolina blanca gran.

El procés ha sigut aquest:

 

 

I, el resultat, ha sigut aquest:

 

 

 

Al acabar-la, la professora ens va possar música i, segons el ritme, haviem d'elaborar la nostra propia obra. Els materials utilitzats són:

 

- Ceres.

- Cartolina blanca.

 

El resultat ha sigut aquest:

 

 

 

I, també, l'hem pintat amb aquareles: