diumenge, 28 d’octubre del 2012

Creative Commons

 


Què és?

Creative Commons (CC) és una corporació sense fins de lucre orientada a donar a l'autor el poder de decidir els límits d'ús i explotació del seu treball a Internet.
Les llicències de CC no van en contra del copyright, si nò que busquen una forma d'adaptar-la als interessos de l'autor, basant-se en el concepte de propietat intel·lectual. És a dir, ajuden a mantenir el dret d'autor d'una obra, a la vegada que permet certes excepcions sota certes condicions.

Com es fa?

Mitjançant la web http://creativecommons.org/licenses/by/2.0/deed.en i omplint això: http://creativecommons.org/choose/?lang=es "Tipo de licencia".


Exemple:




Aquest vídeo ens il·lustra el perquè no s'ha de fer el copyright.

GTIC: Cultura lliure i Programari lliure

El passat dijous el professor ens va plantejar 4 situacions imaginàries o no que podrien succeir a les escoles del nostre país:

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Air Force" per poder fer les pràctiques de basquet.

B- Som a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra, enganxeu-les i comenteu-les en un Word.

C- Per preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic "PowerPoint" en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2010, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten. La propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"


Vam treure com a conclusions:

A: No hem d'obligar als pares a comprar una marca determinada, només d'informar. Els pares podrien enviar-nos cartes de queixa.
B: Agafem fotografíes nomès quan l'autor ens ho digui.
C: Descarregar el programa és un delicte. La solució és el programa lliure: http://www.softcatala.org/.
D: No es roba, es podria acabar en companyia dels mossos d'esquadra.

 
El programa lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

COED (23/10/2012)

El passat dimarts, a COED vam fer una exposició fotogràfica d'una compaña de classe "Qui ets,tú?"
Consistia en fer-li una foto i, a sota, possar un peu de foto. A classe, havíem d'explicar el significat del peu de foto amb la fotografía tot relacionant-lo també amb la descripció.

Imatge realitzada per mi


Després, vam haver d'entregar la nostra descripció on jo vaig fer aquest conte:

Lluita pel teu somni
Hi havia una vegada, en un barri de Barcelona anomenat Hospitalet del Llobregat, una noia de 18 anys. Una gran jugadora de futbol, actualment, del Pubilla Cases. Des de petita, sempre somiava en conèixer els jugadors del FC Barcelona on, quan tenia 11 anys, va jugar amb l’equip femení del mateix club.
Ella portava esperant mesos i mesos per a què arribés el partit desitjat: FC Barcelona Stoitchkov vs Pubilla Cases on, qui guanyava, coneixeria aquella mateixa tarda els jugadors del FC Barcelona.
Va arribar el matí, ella estava molt nerviosa però alhora positiva i confiada en les seves companyes. És a dir, ho donarien tot en el camp.
En arribar-hi, les seves companyes estaven preparant l’entrenament amb els materials idonis com pilotes, anells, pals..., però ella es desentenia ja que preferia que ho fessin les altres. Va començar a entrenar amb la seva cançó “back in time” de Pitbull la qual la motivava encara més. Però, no només això, si no que, també, portava l’equipació del seu color preferit, el blau cel.
L’àrbitre xiulà el començament del partit. Ella, al ser defensa, li arribava la majoria de les jugades. Però, gràcies a la seva potencia, força i, sobretot, dedicació i amor pel futbol ho aconseguia resoldre correctament. Fins que, en una jugada, va fer un pas a una companya seva i van marcar. Es van posar molt contentes, ja que cada vegada estaven més a prop del somni.
Al començar la segona part, ella seguia concentrada i pensant en la seva cançó. Fent passes i passes i passes amb les seves companyes. Però, aquesta segona part, no van poder marcar cap gol.
L’àrbitre xiulà el final del partit. Ella i totes les seves companyes es van posar molt contentes i ho van celebrar amb l’afició, és a dir, amb els familiars. Ella ja desitjava que fos la tarda i poder complir el seu somni.
Com encara era aviat per complir el somni, ella va decidir i va proposar al seu equip anar a menjar juntes. S’ho van passar molt bé parlant sobre el partit i, sobretot, sobre el que al cap d’unes hores els hi esperava.
Va arribar el moment, a ella li tremolaven les cames, estava molt nerviosa. Al entrar, els jugadors els hi esperaven en una sala. Es presentaren i van començar a parlar.
Totes portaven preparades les seves preguntes, però ella només una: com heu arribat fins aquí, és a dir, fins ser jugadors de la primera divisió? Com era tan tossuda, ella volia saber tots els detalls i, fins que no ho aconseguís, no pararia.
Al acabar, van fer un mini partit on els jugadors i elles es van barrejar. Van haver molts passes, córners, gols, xuts de falta i, fins i tot, penals. Els jugadors els van felicitar i els van regalar una samarreta del FC Barcelona per a cadascuna i signada.
Finalment, ella es va anar a casa molt contenta i pensà que mai oblidaria aquest dia ja que per fi va complir el seu somni.

COED

El divendres passat vam dividir les dues hores de classe on:

- Primer, vam seguir parlant sobre la recitació de la sessió anterior. Cadascú va portar el seu poema.
Per començar, va possar un vídeo on recordava a Miquel Martí i Pol. Vam destacar:

· Primerament, els poemes són recitats.
· Després, els poemes són llegits en veu alta.

La poesia per els més petits té avantatges com:
- Utilitza un llenguatge directe.
- Molts rodolins.
- Fa treballar la imaginació.

- Segon, vam parlar de "Comunicació audiovisual i/o digital (publicitat, telenotícies, documentals,...).
El procès d'escoltar consisteix a reelaborar i reconstruir la informació que es rebuda. Un dels seus elements és:
- Coneixements prèvis del receptor: des d'on em situo jo per escoltar.

Ens va possar un vídeo de Guillermo Orozco, on vaig poder treure aquestes conclusions:
Edu3.cat

 
- Els detalls que a simple vista no es veuen, requereixen un entrenament de la vista, de la lent de la càmara.
- La educació dels mitjans és de diversos autors (escola, família, educadors, empreses i mitjans de comunicació). Però els més importants són l'escola i la família.
- S'interactua per pantalles.
- L'audiovisual complementa el que explica el professor.
- Alfabetitzar consisteix en entrenar l'ull, en preguntar-se: Què es vol aconseguir?

I, també, ens va possar vídeos on els seus missatges es poden representar de diferents maneres:

- GOLF

· Coche
· Història d'un home: guapo, atractiu però, alhora, fracassat i feliç amb el seu cotxe.
· Missatge: les coses materials no donen la felicitat; consumisme; perverció en la comparació entre felicitat i objecte.

- Galerias "Tornar a l'escola"

· El que passa, no fa riure als professors.
· Als espectadors els fa riure a causa de: música de ritme àgil; càmera lenta: detalls, magnifica escenes, veu profunda en off; punt de vista de la càmara; color (llum) groguenc que produeix calidesa.

- Colonia Barbie



- Oh brother!



dijous, 25 d’octubre del 2012

Plàstica: la nostra obra INFORMALISTA

Després de la recerca d'obres informalistes, la Mery, la Cira i jo vem realitzar la nostra obra a partir d'aquests materials:

- Fang marró.
- Fang barrejat (negre+blanc=gris).
- Una barreja de sucre, aigua i colorant.
- Una barreja de farina, aigua i colorant.
- Una cartolina blanca gran.

El procés ha sigut aquest:





 
 
I, el resultat, ha sigut aquest:

 
 
 
Al acabar-la, la professora ens va possar música i, segons el ritme, haviem d'elaborar la nostra propia obra. Els materials utilitzats són:
 
- Ceres.
- Cartolina blanca.
 
El resultat ha sigut aquest:
 
 
 
I, també, l'hem pintat amb aquareles:
 

 


dimecres, 24 d’octubre del 2012

Plàstica: La nostra obra de LAND ART

Després de la recerca d'imatges d'altres autors, la Mery, la Cira i jo vem recollir aquests materials:

arròs

adob

branques recargolades

fulles

llenties

pedres

petxines

plantes

sorra

tipuana tipu


Vam unir tots els materials i es va decidir fer en un arbre del parc de la Tamarita.
Les composicions van ser aquestes:




La qual va quedar així:

A partir d'aqui, vem decidir que l'obra es deia: riu de somnis.
Cadascun dels materials té la seva simbologia:

La sorra de platja, l'arròs i les llenties representen l'aigua del riu.
Les pedres i les petxines simbolitzen les roques que podem trobar a la vora d'un riu.
Les plantes d’un verd lluent representen la selva.
Una tija de les plantes simbolitza un insecte. 
I, les branques recargolades representen el polsim típic del desert.


dimarts, 23 d’octubre del 2012

Música

La setmana pasada a música, vam començar a treballar l'Esquitx 4, el qual és un recull de 29 cançons, jocs i danses per als més petits:

 
 
Cadascuna de les cançons, dels jocs i les danses conté una petita descripció de com es representa o com es balla.


Música

Des de començament de curs fins ara hem estat treballant a Música aquest llibre, el qual és un recull de moixaines, jocs i cançons per els infants:

 
 
Cada moixaina, joc i cançó està acompanyat d'una descripció, d'aspectes que es treballen i de possibilitats pedagògiques i recomanacions.


dissabte, 20 d’octubre del 2012

COED (19/10/2012)

Aquesta sessió ha estat dedicada en dues parts:

1. Vam possar en comú les fotocòpies que ens va donar la professora: La composició del text: Planificació, composició i revisió.
L'esquema va ser el següent:

- Planificar:   · reflexionar/prenc decisions.
objectiu: convèncer/persuadir/entretenir/donar plaer/informar.   
tipus de text:    - Narratiu: conte
                         - Descriptiu: guia ciutat.
                         - Explicatiu: recepta cuina.
                         - Persuasiu/argumentatiu/opinió.
 · recollir informació
        - Pluja d'idees (brainstorming).
        - Documentació.
        - 6W (what, where, when, why, who, which).
        - Prendre apunts.
 · seleccionar i ordenar
         - Selecció de les idees.
         - Ordenació de les idees.
         - Tècniques d'agrupació: grups i mapa conceptual.
         - Tècniques d'ordenació: numeració i esquema.

- Redactar/composició: transformar les idees en paràgrafs/connectors/marcadors/signes de puntuació.
                                                                  
- Revisió: examinar/avaluar/decidir i, si convé, modificar.


2. Va començar a introduir la recitació on cadascun de nosaltres ha de buscar "un poema per ser recitat".

Ens va possar un exemple de recitació:

"Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics."

Primer vam haver de recitar-la tots junts, després per meitats i per últim primer començava un grup, després un altre i després un altre.
                         

GTIC: 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint

 
 
Després de llegir "12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint", he extret les següents conclusions:
 
- Respecte l'ús del Power Point s'ha detectat un problema, s'ha canviat l'ús de transparències per un programa que s'utilitza pel mateix.
- L'ús tradicional de les presentacions té els seus avantatges: es té a la pantalla una guia del que s'està dient (termes claus o de l'esquema), incorpora imatges il·lustratives, crea esquemes per fer més intel·ligible la matèria, inserir tota mena d'elements multimedials (so, vídeo, animacions,...), l'alumne té més facilitat per prendre apunts i  permet utilitzar una variada gamma de colors i formes per clarificar el significat dels continguts.
- Però també te desavantatges: massa informació, l'orador es limita a llegir la pantalla, colors i formes de forma indiscriminada sense cap ordre estètic ni utilitat, abús d'elements multimedials, si no hi ha bon sistema de projecció l'aula sempre estarà a les fosques, molts efectes d'animació i transició pot fer que l'auditori miri els efectes i no escolti el discurs, s'inclou més continguts i l'orador explica i l'oient llegueix.
 
Com utilitzar correctament el Power Point?
- Treballar en espais i moments que vagin més enllà de la situació d'una classe formal.
- Interacció professor/alumne o alumne/alumne.
- Incorporar elements propis del llenguatge audiovisual: expressió i treball de les emocions.
- Facilitar la creació i l'aprenentatge cooperatiu.
- Presentacions amb estructura, síntesi i reflexió dels continguts.
 
12 Propostes per el mestre alhora d'utilitzar el Power Point:
- Crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i al clicar a sobre s'obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
- Crear un sac de sons i melodies mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva.
- Crear diapositives amb preguntes i enllaços amb les respostes correctes.
- Fer esquemes amb algun terme equivocat i que els alumnes l'hagin de trobar.
- Utilitzar el Power Point com a pissarra i que els alumnes l'hagin de construir en el lloc corresponent.
- Utilitzar el Power Point com una eina més d'estudi i treball a les classes d'educació artística.
- Explicar contes als més petits, amb imatges dels protagonistes, els decorats, els instruments que apareixeran, sons i diferents finals per poder triar.    
- Fer anàlisis d'algun text, per exemple: un poema.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

GTIC: Llibre "Vídeo y educación"



A GTIC em llegit i comentat el primer capítol i part del segon del llibre.

Vull destacar:

PRIMER CAPÍTOL

- L'home té por al canvi.
- El 80 % de la informació assimilada per la gent jove prové dels mitjans de comunicació.
- Hi ha un gran percentatge de nens que prefereixen la TV en comptes dels pares perquè mai els renya, els hi agrada,... en canvi, els pares, no tenen temps per dedicar als seus fills.

Es destaca l'apartat:

Un nou home

Hemisferi dret:
- Controla la part esquerra del cos.
- Treballa d’una forma més sensorial.
- Funcions: el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, la discriminació d’acords musicals i la reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments(Funcions espacials no-verbals).
- Més sensibilitat per tot el que és acústic.
- És el secundari i del repòs.
- Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Hemisferi esquerre:
- Controla la part dreta del cos.
- Treballa d’una forma més racional.
- Funcions: el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció).
- Més sensibilitat per tot el que és visual.
- És el dominant, intel·lectual i analític.
- Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts,
conceptes...


Un nou mètode de conèixer
L'aparició i ús de les noves tecnologies produeix alteracions en les formes de pensament i d'expressió, en els processos i actituds mentals, en les pautes de percepció, en la proporció dels sentits. És a dir, quan es modifiquen les prolongacions es modifica l'home.
Un exemple que hem treballat a classe és que ara els joves poden fer dues coses a la vegada en comparació a abans ja que primer feien una i desprès una altre. Un dels motius és que ara tenim més feina i hem de saber compaginar-les.

Un nou llenguatge
L'audiovisual no és una qüestió de mitjans, si no de llenguatge. Expressar-se audiovisualment significaria comunicar les intencions en l'acte mateix de suscitar emocions.

Conclusió
El que capta l'atenció dels infants i joves són aquelles activitats que els hi causen emocions.


SEGON CAPÍTOL (Modalitats en l'ús didàctic del vídeo)

Ens presenta el vídeo, on trobem sis modalitats: vídeo-lliçó, vídeo-procés, vídeo-recolzament, programa motivador, programa mono conceptual, vídeo interactiu.

El professor ens ha possat dos exemples:
- El vídeo lliçons:

Títol: Breu història de Catalunya

Cliqueu aquí

Característiques:

- No capta ni transmet emocions: música lenta i veu monòtona i apagada.
- No serveixen per a veure en grup.
- Serveixen per a mirar i extreure'n apunts o informació.


- El vídeo motivador:

Títol: Dinner for two (Cena para dos)

Edu3.cat

Característiques:

- Capta interés de l'oient.
- Per a veure a classe.
- Transmissió d'emocions: alegria, intriga, empatia,...
- Els dos personatges es peguen per orgull quan els altres els estan mirant.

Música: Instruments de percussió de l'orquestra simfònica

A música, no ens em oblidat dels instruments de percussió de l'orquestra simfònica:

Definició:

Un instrument de percussió és la família d'instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d'instruments amb característiques molt diverses. generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes, martells, mans, etc.) contra una superfície, que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, polímer, etc.).  Els percussors emprats en la majoria d'instruments de percussió és la baqueta, encara que normalment es toca amb més d'una a excepció d'alguns instruments.

Poden ser:

- Timbales: és un instrument musical membranòfon de la família de percussió. S'usa habitualment en plural, timbales, ja que solen tocar-se en grups de com a mínim dues o més timbales, en la que cada timbala executa una nota determinada de l'escala musical. N'existeixen de molt petits i de molt grans, amb afinació determinada o indeterminada, amb un contrast entre greus i aguts sense una afinació concreta.
Es van incloure a les orquestres per a ús exclusiu en l'acompanyament de les trompetes, sent instruments transpositors ja que sempre s'escrivien en re (agut) i la (greu), i encara que eren difícilment afinables.
- Caixa: La capsa, també anomenada guitarra, caixa fosca, tarola o moquet, és un instrument musical xilòfon. Ambdues cares del tambor estan tancades amb membranes i la inferior és travessada per una faixa de cordes metàl·liques tibades, anomenades bordons. Al copejar sobre la part superior, la vibració d'aquestes cordes produeix un so metàl·lic i estrident, molt diferent al d'un tambor comú.
El timbre varia segons quin sigui el material de construcció, i el to segons l'amplada i tensió (com més ampla i destensada, més greu sona). Es toca amb baquetes de fusta o amb escombretes metàl·liques.
S'utilitza com a instrument sol o bé com a part de la bateria.
- Bombo: és un instrument musical de percussió, membranòfon, consistent en un tambor gros que es colpeja amb una maça, produint un so greu d'afinació indeterminada. La seva funció principal, en qualsevol formació, és la de marcar els temps forts i de vegades fa de baix. També s'utilitza per produir efectes sonors especials com imitar trons, trets o similars.
A l'orquestra simfònica descansa sobre un cavallet i està col·locat inclinat.
- Plat: és un instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau. Els plats poden tocar-se fent-ne xocar un contra l'altre o bé amb varetes metàl·liques, baquetes o maces.
El so dels plats depèn, a més de la tècnica emprada per a fer-los sonar, de la seva construcció (l'aliatge de què estan fets i la seva mida).
- Gong: és un instrument de percussió. Es tracta d'un gran disc metàl·lic (habitualment, de bronze) amb les vores corbats (generalment cap a dins), que es percudeix amb un mall. La majoria tenen una elevació en el centre, situant el punt en què s'ha de colpejar i serà el punt d'origen de la vibració que genera so, en general, greu i lúgubre. No obstant això, tot i ser un instrument relativament gran, té moltes possibilitats de matisos: des d'un planíssim a un fortíssim.
El gong pot estar afinat o no, per la qual cosa, pot generar tant sons determinats com indeterminats.

- Pandereta: és un instrument musical de percussió que està format per un cercle de fusta, que té fixats uns sonalls rodons dobles, i una membrana subjectada, ben tibant a la vora del cercle. És, doncs, a la vegada, un instrument membranòfon (es classifica en el grup dels ,tambors de marc sense mànec) i idiòfon (entre els sonalls fixats a un marc).
Modernament, es construeixen panderetes amb el marc metàl·lic, d'una forma no circular que afavoreix en control de l'instrument, i sense la membrana, de manera que esdevé un instrument exclusivament idiòfon.
A vegades pot ser l'instrument principal de l'obra musical.
- Triangle: és un instrument de percussió de metall, pertanyent al grup dels idiòfons, perquè el so resultant és fruit de la vibració del metall després de ser copejat amb la baqueta metàl·lica quasi sempre. És una barra cilíndrica d'acer doblegada en forma de triangle, amb la particularitat que un dels seus vèrtexs queda obert. Normalment, en el vèrtex superior, es lliga una cordellina perquè quedi suspès en l'aire i vibri bé. El so és d’altura indefinida, el que no significa que no generi notes determinades.
Permet que un sol sigui escoltat per sobre de l'orquestra simfònica.
- Glockenspiel: és un instrument de percussió format per làmines metàl·liques afinades, per tant és un instrument de so determinat. És un instrument de la mateixa família del xilòfon (com el vibràfon o la marimba), però es diferencia de la resta perquè no té els tubs ressonador a les làmines.
És de so determinat ja que pot executar notes de diferent altura. Té una extensió sonora de dues octaves i mitja, des d'un La greu al do8, tot i que hi ha versions que parteixen del fa greu. Es toca de forma horitzontal amb dues baquetes dures. A partir del sègle XIX, el glockenspiel és incorporat habitualment a l'orquestra.
- Campana: És un instrument musical de percussió i un idiòfon, la seva forma és de copa invertida y aücada que ressona acústicament i vibra al ser colpejada. Emet el so gràcies al  batall, generalment suspès dins de la pròpia campana, es vertical i compost d’una vara anomenada canya i acabada en una bola que es la que colpeja l’instrument.
Es fabriquen generalment de metall fos, sobretot de bronze, però existeixen petites campanes decoratives que es fan de ceràmica o vidre.
- Cròtals: són un instrument musical de percussió fet amb bronze. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells amb un gest similar a un pessic.
- Castanyoles, postisses o palillos són un instrument idiòfon de percussió que consisteix en dues peces que es fan repicar l'una contra l'altre. El material de què estan fetes pot ser molt divers: fusta, vori, metall, i actualment s'ha introduït la utilització de resines i plàstics sintètics.
El to de les castanyoles depèn d'una part del material i de l'altre de la mida: com més grosses són, més greu sonen.
Paral·lelament, un instrument similar i amb el mateix origen, els cròtals.
- Xilòfon: és un instrument musical de percussió d'origen africà. Està format per 42 làmines de fusta de canya de bambú o altres tipus, disposades en forma de teclat de piano que formen tres octaves i mitja.
Per a tocar aquest instrument s'utilitzen unes baquetes amb bola de fusta i plàstic dur, a vegades recobertes d'una capa de cuir.
Els registres utilitzats són: baix, alt i soprano.

Un exemple d'orquestra simfònica d'instruments de percussió és:
 

Música: Instruments de vent-metall de l'orquestra simfònica

A música, a continuació em treballat els instruments de vent-metall de l'orquestra simfònica:

Definició

Els instruments de vent-metall són aquells instruments que tenen una embocadura de broquet. Els seus sons diferents s'obtenen per la combinació de les diferents pressions que els llavis fan en vibrar dins del broquet i -en els instruments moderns, a partir del segle XVI, d'algun mecanisme que permet modificar la llargada total del tub. Aquestes mecanismes han estat, essencialment, tres:
· Forats practicats en el tub, a la manera dels instruments de fusta com en el cas de la corneta renaixentista i barroca.
 · Una colissa lliscant, com en el cas dels sacabutxos i del trombó de colissa.
 · Vàlvules, normalment tres, que tant poden ser giratòries com, majoritàriament, de pistons.
La progressiva incorporació d'aquests mecanismes als instruments d'aquest grup va permetre ampliar enormement les seves possibilitats, especialment permetre que fossin completament cromàtics, i ampliar la seva tessitura.
 
Poden ser:
- Trompeta: és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. El so es produeix mitjançant la vibració dels llavis de l'intèrpret en l'embocadura a partir de la columna del aire (flux d'aire), embocadura que està acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló. El músic que toca la trompeta rep el nom de trompetista.
Hi ha diferents tipus de trompetes: la més emprada està afinada en si (bemoll), i és un instrument transpositor, i la més familiar per a nosaltres és la trompeta en do, que no és transpositora. També hi ha trompetes afinades en fa, en la i en mi.
L'embocadura de la trompeta, té una perforació interior en forma de copa en U. Això fa que la sonoritat de la trompeta sigui més vibrant, i menys càlida que la d'altres instruments, com per exemple, la trompa. El tub de la trompeta, que pot ésser de diferents aliatges, com per exemple de coure, tret de la part del pavelló que és cònica, està constituït per un tub cilíndric, fet que en combinació amb les característiques de l'embocadura li confereixen a l'instrument el timbre i potència sonora característica.
- Trompa: és un instrument de metall circular d'uns 35 cm. de diàmetre amb l'embocadura i les palanques en la part superior i un extrem molt acampanat o pavelló en la part inferior. La part central l'ocupen tres o quatre vàlvules generalment giratòries, que es manegen amb la mà esquerra, i cantarelles addicionals. S'agafa amb la mà dreta en el pavelló. Tancant parcialment l'entrada del pavelló es baixa l'afinació; si s'obri per complet es puja, la qual cosa atorga a l'intèrpret un cert control sobre les notes que puguin estar desafinades. Si es tanca per complet l'obertura amb la mà es produït un so asordinat o apagat.
L'instrument sol construir-se amb llautó i de vegades es platea o es niquela. També hi ha trompes fetes de plata alemanya, coure i, més rarament, plata.
La més comuna és un instrument doble en fa/sib que incorpora una trompa en fa d'una longitud aproximada de 3,65 m es toca en els registres de tenor i contralt. Amb una trompa contralt en sib d'uns 2,75 m. També es troben trompes simples en Fa. El que es troba amb menys freqüència en l'estranger encara que sí a Espanya són els instruments contralt en sib. I més rar és ja en tot el món trobar trompes dobles contralt en Fa/Fa, o soprano en sib/sib, així com trompes triples contralt en Fa/sib/Fa.
Encara que xicoteta, l'embocadura de la trompa és llarga i en forma de con. El tub principal de l'instrument és també cònic en la major extensió possible. El so de l'instrument és llis, líric i suau en la seua tessitura escrita més característica de fa2 a fa4 (que sona una quinta més greu, sib1 a sib3).
- Trombó: és un instrument musical aeròfon de la família de vent-metall. El so es produeix gràcies a la vibració dels llavis de l’intèrpret en la part denominada boqueta a partir de la columna de l’aire (flux de l’aire). Les diferents notes s’obtenen per el moviment d’un tub mòbil, denominat vara, allargant la distància que l’aire en vibració ha de recórrer, produint d’aquesta manera sons que també es poden controlar amb una major o menor pressió de l’aire bufat per l’intèrpret en la vara. També existeixen trombons amb vàlvules.
Interpreta passatges solistes. En la família del trombó hi ha moltes variants amb diverses tessitures i mesures. En la orquestra s’utilitza el trombó tenor i a vegades el baix.
- Tuba: és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.
L'embocadura de les tubes té forma de copa. Incorpora pistons i, a causa del seu volum, es toca assegut. La funció de les tubes a l'orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista.
Existeixen diferents afinacions dins de les tubes, les més comunes són Fa, Mi, Do o Si. Però la més comuna és la tuba contrabaix, afinada en Do o en Si. Les següents per ordre de tamany és la tuba baixa o Bombardó, afinada en Fa o en Mi, una quarta o quinta més alta que la contrabaix.
- Fiscorn: és un instrument de vent metall format amb una embocadura de broquet, vàlvules i tub cònic, de la família dels saxhorns.
Els fiscorns de la cobla són saxhorns barítons afinats en Do i amb la configuració típica de la banda: amb el pavelló o campana que mira cap endavant, com un gran bugle. Els intèrprets del fiscorn es designen com a fiscornaires o simplement com a fiscorns.
Actualment es troba en formacions musicals a Catalunya ja siguin cobles o grups de música tradicional.
 

Música: Clavicèmbal de l'orquestra simfònica

A música, ens em centrat en el Claricèmbal de l'orquestra simfònica:

Què és?

El clavicèmbal és un instrument musical de teclat i de cordes polsades afinades a la octava. La corda es posa en vibració amb un petit mecanisme que té una pua que pinça lateralment la corda. A través dels martinets al prémer una tecla s'activa aquest mecanisme.

Esdevingué indispensable en l'acompanyament de pràcticament totes les peces musicals, formant part dels instruments del baix continu.

Permet canvis de volum només variant la intensitat de pulsació de les tecles.

Un exemple d'orquestra simfònica del claricèmbal és:



Música: Intruments de vent-fusta de l'orquestra simfònica

A música, em continuat amb els intruments de vent fusta de l'orquestra simfònica:

Definició

Els instruments de fusta, també dits instruments de vent-fusta, són aquells instruments de vent (aeròfons) en què el so es produeix bufant contra un bisell o a través d'una canya, que pot ser doble o simple.
Els instruments de fusta són una subsecció de l'orquestra simfònica, dins la secció de vent.

Poden ser:

-        Flauta travessera: pot ser de diversos materials com fusta, or, plàstic, alpaca (plata alemana) i podem trobar de forma completa o combinada la plata, l’or i el platí. 

El disseny de l’embocadura canvia segons les necessitats del flautista.

El seu registre bàsic és de tres octaves i va des del do3 fins el do6. Però pot ampliar-se fins a tres octaves i una cinquena justa, des del si2 fins el fa#6. La nota greu addicional s’aconsegueix mitjançant una clau addicional (per aconseguir arribar al si bemoll, per exemple), i l’extrem agut (la cinquena justa que va del do#6 al fa#6), s’aconsegueix mitjançant l’execució d’harmònics, tècnica que depèn de la capacitat del qui el du a terme, que ha de ser adquirida mitjançant la pràctica i un estudi rigorós de la sonoritat. 

-        Flauta contralt: és de fusta.

La seva embocadura és de bisell (formada per un forat amb la vora afilada).

La flauta contralt en fa sona una quarta més greu que la soprano en Do.

-        Flautí, també anomenat, picolo: pot ser de materials com la fusta i el metall.

La seva embocadura és directa.

Està afinat en do però el seu registre és tan agut que a la partitura s’escriu una octava per sota de les notes que realment sonen. És l’instrument més agut de l’orquestra. La seva sonoritat és millor en els registres mitjos i aguts. Els greus del flautí no tenen la qualitat tímbrica dels aguts de la flauta travessera i en els registres sobreaguts el seu so pot arribar a ser estrident.

-        Fagot: tots són de fusta, menys un que està fabricat amb coure.

Té una llengüeta doble de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.

Està afinat en 3 octaves i mitja i es pot dividir en 4 registres: greu, mitjà, agut i sobreagut.  

-        Contrafagot: és de fusta excepte el tudell y el pavelló que són de metall.

Té una llengüeta doble i es format per un tub de 6 metres doblegat tres vegades sobre si mateix, convertint-se en un instrument amb una longitud de 1,60 metres.

És com el fagot, la mateixa extensió però amb una octava més greu.

-        Clarinet: és de fusta dura fosca encara que els clarinets baixos i els contrabaixos també porten una quantitat considerable de tubs i pavellons metàl·lics. 

Té una llengüeta simple.

El clarinet normal està afinat en si bemoll, és de tres octaves i mitja; la nota més greu és re. 

-        Clarinet baix: és de fusta (com el clarinet).

Té una llengüeta simple unida amb una canya de bambú, que és la que s’encarrega de produir el so.

Està afinat en Si bemoll i emet sons una octava per sota del clarinet soprano. 

-        Oboè: és de fusta (com el clarinet) i pot ser, en alguns casos, de marfil.

Té una llengüeta doble col•locada a l’extrem d’un tub estret d'uns 60 cm proveïts de forats i claus, de forma lleugerament cònica. Són de diferents grandàries i són en la majoria dels casos fetes pels intèrprets, les quals prenen molt temps per la elaboració.

El seu registre va des del si bemoll3 fins al sol6, encara que en alguns casos és possible arribar fins el do7 (dues octaves i mitja o tres).

El seu so és acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i avellutat.

-        Corn anglès: és de fusta (com el clarinet) i pot ser, en alguns casos, de marfil.

Té una llengüeta doble col·locada en l’extrem d’un petit tub amb forma de ganxo, que es col·loca en la part superior de l’instrument, i l’extrem oposat té forma de bulb.

El corn anglès és més llarg que l'oboè i pot sonar una quinta més greu. La seva tessitura va des del mi3 fins al sib5, és a dir, dues octaves i mitja. En algunes orquestracions, pot arribar al mib greu.

És el contralt de l’orquestra.

-        Requint: és de fusta.

Té una llengüeta simple.

Està afinat en Mi (Mi bemoll), o sigui, una quarta per sobre del clarinet soprano en Si bemoll. El requint és també un instrument transpositor.

És de tonalitat aguda.

Un exemple d'orquestra simfònica d'instruments de vent-fusta és: