Definició:
Un instrument de
percussió és la família d'instruments musicals més gran que existeix, ja que
aquesta té un gran nombre d'instruments amb característiques molt diverses.
generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes,
martells, mans, etc.) contra una superfície, que pot ser de materials molt
diversos (metall, fusta, pell, polímer, etc.).
Els percussors emprats en la majoria d'instruments de percussió és la
baqueta, encara que normalment es toca amb més d'una a excepció d'alguns
instruments.
Poden ser:
- Timbales: és un
instrument musical membranòfon de la família de percussió. S'usa habitualment
en plural, timbales, ja que solen tocar-se en grups de com a mínim dues o més
timbales, en la que cada timbala executa una nota determinada de l'escala
musical. N'existeixen de molt petits i de molt grans, amb afinació determinada
o indeterminada, amb un contrast entre greus i aguts sense una afinació
concreta.
Es van incloure a les
orquestres per a ús exclusiu en l'acompanyament de les trompetes, sent
instruments transpositors ja que sempre s'escrivien en re (agut) i la (greu), i
encara que eren difícilment afinables.
- Caixa: La capsa,
també anomenada guitarra, caixa fosca, tarola o moquet, és un instrument
musical xilòfon. Ambdues cares del tambor estan tancades amb membranes i la
inferior és travessada per una faixa de cordes metàl·liques tibades, anomenades
bordons. Al copejar sobre la part superior, la vibració d'aquestes cordes
produeix un so metàl·lic i estrident, molt diferent al d'un tambor comú.
El timbre varia
segons quin sigui el material de construcció, i el to segons l'amplada i tensió
(com més ampla i destensada, més greu sona). Es toca amb baquetes de fusta o
amb escombretes metàl·liques.
S'utilitza com a
instrument sol o bé com a part de la bateria.
- Bombo: és un
instrument musical de percussió, membranòfon, consistent en un tambor gros que
es colpeja amb una maça, produint un so greu d'afinació indeterminada. La seva
funció principal, en qualsevol formació, és la de marcar els temps forts i de
vegades fa de baix. També s'utilitza per produir efectes sonors especials com
imitar trons, trets o similars.
A l'orquestra
simfònica descansa sobre un cavallet i està col·locat inclinat.
- Plat: és un
instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en
un disc de metall lleugerament còncau. Els plats poden tocar-se fent-ne xocar
un contra l'altre o bé amb varetes metàl·liques, baquetes o maces.
El so dels plats
depèn, a més de la tècnica emprada per a fer-los sonar, de la seva construcció
(l'aliatge de què estan fets i la seva mida).
- Gong: és un
instrument de percussió. Es tracta d'un gran disc metàl·lic (habitualment, de
bronze) amb les vores corbats (generalment cap a dins), que es percudeix amb un
mall. La majoria tenen una elevació en el centre, situant el punt en què s'ha
de colpejar i serà el punt d'origen de la vibració que genera so, en general,
greu i lúgubre. No obstant això, tot i ser un instrument relativament gran, té
moltes possibilitats de matisos: des d'un planíssim a un fortíssim. El gong pot estar afinat o no, per la qual cosa, pot generar tant sons determinats com indeterminats.
- Pandereta: és un instrument musical de percussió que està format per un cercle de fusta, que té fixats uns sonalls rodons dobles, i una membrana subjectada, ben tibant a la vora del cercle. És, doncs, a la vegada, un instrument membranòfon (es classifica en el grup dels ,tambors de marc sense mànec) i idiòfon (entre els sonalls fixats a un marc).
Modernament, es
construeixen panderetes amb el marc metàl·lic, d'una forma no circular que
afavoreix en control de l'instrument, i sense la membrana, de manera que esdevé
un instrument exclusivament idiòfon.
A vegades pot ser
l'instrument principal de l'obra musical.
- Triangle: és un
instrument de percussió de metall, pertanyent al grup dels idiòfons, perquè el
so resultant és fruit de la vibració del metall després de ser copejat amb la
baqueta metàl·lica quasi sempre. És una barra cilíndrica d'acer doblegada en
forma de triangle, amb la particularitat que un dels seus vèrtexs queda obert.
Normalment, en el vèrtex superior, es lliga una cordellina perquè quedi suspès
en l'aire i vibri bé. El so és d’altura indefinida, el que no significa que no
generi notes determinades.
Permet que un sol
sigui escoltat per sobre de l'orquestra simfònica.
- Glockenspiel: és un
instrument de percussió format per làmines metàl·liques afinades, per tant és un
instrument de so determinat. És un instrument de la mateixa família del xilòfon
(com el vibràfon o la marimba), però es diferencia de la resta perquè no té els
tubs ressonador a les làmines.
És de so determinat
ja que pot executar notes de diferent altura. Té una extensió sonora de dues
octaves i mitja, des d'un La greu al do8, tot i que hi ha versions que
parteixen del fa greu. Es toca de forma horitzontal amb dues baquetes dures. A
partir del sègle XIX, el glockenspiel és incorporat habitualment a l'orquestra.
- Campana: És un
instrument musical de percussió i un idiòfon, la seva forma és de copa
invertida y aücada que ressona acústicament i vibra al ser colpejada. Emet el
so gràcies al batall, generalment suspès
dins de la pròpia campana, es vertical i compost d’una vara anomenada canya i
acabada en una bola que es la que colpeja l’instrument.
Es fabriquen generalment
de metall fos, sobretot de bronze, però existeixen petites campanes decoratives
que es fan de ceràmica o vidre.
- Cròtals: són un
instrument musical de percussió fet amb bronze. Són formats per dos objectes
idèntics o semblants que es fan xocar entre ells amb un gest similar a un
pessic.
- Castanyoles,
postisses o palillos són un instrument idiòfon de percussió que consisteix en
dues peces que es fan repicar l'una contra l'altre. El material de què estan
fetes pot ser molt divers: fusta, vori, metall, i actualment s'ha introduït la
utilització de resines i plàstics sintètics.
El to de les
castanyoles depèn d'una part del material i de l'altre de la mida: com més
grosses són, més greu sonen.
Paral·lelament, un
instrument similar i amb el mateix origen, els cròtals.
- Xilòfon: és un
instrument musical de percussió d'origen africà. Està format per 42 làmines de
fusta de canya de bambú o altres tipus, disposades en forma de teclat de piano
que formen tres octaves i mitja.
Per a tocar aquest
instrument s'utilitzen unes baquetes amb bola de fusta i plàstic dur, a vegades
recobertes d'una capa de cuir.
Els registres
utilitzats són: baix, alt i soprano.
Un exemple d'orquestra simfònica d'instruments de percussió és:
Un exemple d'orquestra simfònica d'instruments de percussió és:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada