Definició
Els instruments de fusta, també dits instruments de vent-fusta, són aquells instruments de vent (aeròfons) en què el so es produeix bufant contra un bisell o a través d'una canya, que pot ser doble o simple.
Els instruments de fusta són una subsecció de l'orquestra simfònica, dins la secció de vent.
Poden ser:
-
Flauta travessera: pot ser
de diversos materials com fusta, or, plàstic, alpaca (plata alemana) i podem
trobar de forma completa o combinada la plata, l’or i el platí.
El
disseny de l’embocadura canvia segons les necessitats del flautista.
El
seu registre bàsic és de tres octaves i va des del do3 fins el do6. Però pot
ampliar-se fins a tres octaves i una cinquena justa, des del si2 fins el fa#6. La
nota greu addicional s’aconsegueix mitjançant una clau addicional (per
aconseguir arribar al si bemoll, per exemple), i l’extrem agut (la cinquena
justa que va del do#6 al fa#6), s’aconsegueix mitjançant l’execució
d’harmònics, tècnica que depèn de la capacitat del qui el du a terme, que ha de
ser adquirida mitjançant la pràctica i un estudi rigorós de la sonoritat.
-
Flauta contralt: és de
fusta.
La
seva embocadura és de bisell (formada per un forat amb la vora afilada).
La
flauta contralt en fa sona una quarta més greu que la soprano en Do.
-
Flautí, també anomenat,
picolo: pot ser de materials com la fusta i el metall.
La
seva embocadura és directa.
Està
afinat en do però el seu registre és tan agut que a la partitura s’escriu una
octava per sota de les notes que realment sonen. És l’instrument més agut de
l’orquestra. La seva sonoritat és millor en els registres mitjos i aguts. Els
greus del flautí no tenen la qualitat tímbrica dels aguts de la flauta
travessera i en els registres sobreaguts el seu so pot arribar a ser estrident.
-
Fagot: tots són de fusta, menys
un que està fabricat amb coure.
Té
una llengüeta doble de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format
per la conjunció de dos tubs paral·lels.
Està
afinat en 3 octaves i mitja i es pot dividir en 4 registres: greu, mitjà, agut
i sobreagut.
-
Contrafagot: és de fusta
excepte el tudell y el pavelló que són de metall.
Té
una llengüeta doble i es format per un tub de 6 metres doblegat tres vegades
sobre si mateix, convertint-se en un instrument amb una longitud de 1,60
metres.
És
com el fagot, la mateixa extensió però amb una octava més greu.
-
Clarinet: és de fusta dura
fosca encara que els clarinets baixos i els contrabaixos també porten una
quantitat considerable de tubs i pavellons metàl·lics.
Té
una llengüeta simple.
El
clarinet normal està afinat en si bemoll, és de tres octaves i mitja; la nota més
greu és re.
-
Clarinet baix: és de fusta
(com el clarinet).
Té
una llengüeta simple unida amb una canya de bambú, que és la que s’encarrega de
produir el so.
Està
afinat en Si bemoll
i emet sons una octava per sota del clarinet soprano.
-
Oboè: és de fusta (com el
clarinet) i pot ser, en alguns casos, de marfil.
Té
una llengüeta doble col•locada a l’extrem d’un tub estret d'uns 60 cm proveïts
de forats i claus, de forma lleugerament cònica. Són
de diferents grandàries i són en la majoria dels casos fetes pels intèrprets,
les quals prenen molt temps per la elaboració.
El
seu registre va des del si bemoll3 fins al sol6, encara que en alguns casos és
possible arribar fins el do7 (dues octaves i mitja o tres).
El
seu so és acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i avellutat.
-
Corn anglès: és de fusta (com
el clarinet) i pot ser, en alguns casos, de marfil.
Té
una llengüeta doble col·locada en l’extrem d’un petit tub amb forma de ganxo,
que es col·loca en la part superior de l’instrument, i l’extrem oposat té forma
de bulb.
El
corn anglès és més llarg que l'oboè i pot sonar una quinta més greu. La seva tessitura
va des del mi3 fins al sib5, és a dir, dues octaves i mitja. En algunes
orquestracions, pot arribar al mib greu.
És
el contralt de l’orquestra.
-
Requint: és de fusta.
Té
una llengüeta simple.
Està
afinat en Mi (Mi bemoll), o sigui, una quarta per sobre del clarinet soprano en
Si bemoll. El requint és també un instrument transpositor.
És de
tonalitat aguda.
Un exemple d'orquestra simfònica d'instruments de vent-fusta és:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada